Biografia

Calsina Sortir

L'obra d'aquesta exposició

La producció de l’artista comprèn tant la pintura a l’oli com l’aquarel·la, el dibuix i també la litografia. A vegades, es diu que en Calsina és un cas a part en la pintura del nostre temps. És cert i, a més, l’obra de Calsina és personalíssima, reconeixible a primera vista. El seu dibuix té unes característiques totalment distintives tant en la tècnica com en el subjecte i, sobretot, en la lectura que l’artista en fa i en la que prepara per als ulls de l’espectador. D’altra banda, en Calsina es podria incloure en una línia que es remunta a Goya com a màxim exponent i que es manté en l’art ibèric aflorant en l’obra de Solana o de Dario Regoyos. Hom l’ha designat com a “pintura negra”. A casa nostra, a més d’en Calsina, hi ha exponents magnífics en els dibuixos de bruixes de Modest Urgell i en l’obra de Daniel Sabater (nogensmenys anomenat el pintor de les bruixes), i també en l’obra d’en Modest Cuixart o en la d’en Joan Ponç continuadors d’aquestes incursions pel costat màgic i fosc de l’ànima.

Les obres d’aquesta exposició pertanyen a la il·lustració que va fer per a la publicació el 1971 de Narracions extraordinàries d’Edgar Allan Poe. La conjunció del misteri i la màgia subjacent a l’obra de Poe, amb la interpretació que en fa en Calsina, proporciona una de les millors si no la millor il·lustració de l’obra “allanpoiana”. Possiblement Poe no podria haver trobat enlloc un dibuixant que estigués tant impregnat del mateix esperit que l’escriptor malgrat que les seves vides estiguessin separades per un segle. D’altra banda, per damunt del misteri i la màgia continua surant una poesia aparentment quotidiana però molt sovint també críptica i fins i tot cabalística.