Calsina                                                                   Sortir   

La màgia invisible

Si en alguna cosa coincideixen els admiradors i els detractors d'en Ramon Calsina és que la seva obra és inquietant. Per als admiradors això és precisament una virtut. En Calsina és capaç de disposar l'escena més intranscendent amb un aire de misteri que la fa colpidora. Això és especialment clau en uns dibuixos que representen escenes a cops anodines a cops aparentment reposades i a cops d'una quietud absoluta. Totes aquestes composicions comparteixen una estranya bellesa i una sensació de manca de no sabem què. En aquestes escenes sembla que hi hagi un despertador ocult a punt de sonar. Les de caràcter bucòlic semblen tenir la tensió d'una Blancaneus a punt de mossegar la poma maleïda. A vegades recorden la tensió subjacent als passatges de Lewis Carroll. Personatges que miren a través de les finestres, cartes de joc en baralles impossibles, viatgers guiats pels somnis i llums impossibles d'abastar. Tot té un caràcter màgic però no en sabem el sortilegi perquè en Calsina torna a disposar hàbilment un vidre invisible que ens separa de l'escenari de la màgia i el somni.