Calsina                                                                   Sortir   

La vida d'un dibuixant del s. XX 

Neix el 26 de febrer de 1901 al Poblenou on els seus pares tenien una fleca. Estudia a l’Acadèmia Baixas i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts. Guanya la beca Amigó de Cuyàs que li permet visitar diverses ciutats espanyoles i els seus museus. L’any 1929, a l’Exposició Internacional de Barcelona, obté un Diploma d’honor pel seu dibuix “Tragèdia”, que ja anunciava un humor àcid característic. El 1930 presenta a la Sala Parés, una mostra pintures, dibuixos i cartells. Amb una nova beca Amigó de Cuyàs emprèn un viatge d’estudis a París on treballa de dibuixant publicitari i participà a l’exposició de la Société Nationale des Beaux Arts, al Salon des Humoristes i al Salon des Superindépendents. Però en morir el seu pare, en Ramon decideix tornar a Barcelona.

A Barcelona fa de professor a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts, exposa individualment i col·lectiva i concorre a les mostres oficials de 1932, 1933 i 1934. L’any 1938, dissenya cartells, decorats i vestuari per al teatre.

Després de la Guerra Civil, marxa a l’exili com molts intel·lectuals però decideix tornar aviat i és retingut uns mesos al camp de concentració de Vitòria. Quan pot tornar a casa, comença una etapa difícil, tancat al seu estudi, treballant per a les exposicions anuals. El 1945 es casa amb Rosa Garcés amb qui tingué tres fills.

El 1964 guanya el Premi Internacional de Dibuix de la Fundació Anglada-Guillot i, el 1965, un premi del concurs “El Deporte en las Bellas Artes”. Mai no deixa de treballar i exposar regularment fins gairebé la seva mort que el troba a Barcelona, el 26 de novembre de 1992, als noranta-un anys.

 

 

 Obra exposada >>>

 

Imatges autoritzades per

la Fundació Ramon Calsina