Sortir

Marí Benejam i Ferrer (Ciutadella, 1890 - Barcelona, 1975)

Neix un 25 de gener de 1890 a Ciutadella de Menorca, el cinquè de set germans, fill d’un menestral del calçat. La crisi espanyola per la pèrdua de Cuba feu davallar la feina del    calçat i portà la família a traslladar-se a Barcelona on el seu pare es dedicà a la rellotgeria.

En fer 12 anys, el jove Marí s’inscriu  a l’acadèmia de dibuix d’en Manuel Alzamora, i més tard a l’Escola de Llotja, El 1915, s’inicia esporàdicament com a dibuixant col·labo­rant al “Pocholo” i altres revistes humo­rís­ti­ques. No és fins el 6 de juliol de 1934, que al número 891 es publica la seva primera col·laboració al TBO. Aquesta vinculació al TBO duraria fins al final de la seva vida. Durant la Guerra Civil continuà dibuixant pel TBO que es publicaria sota control del Sindicat d’Arts Gràfiques fins el 1938. En guanyar el franquisme, per l’afiliació a la CNT-FAI i per algunes historietes publicades, l’apartaren de les publicacions principals i hagué de subsistir anònimament dibuixant retallables, quaderns per acolorir i altres feines, a més de moltes historietes que quedaran sense publicar.

Poc a poc s’anà reincorporant al TBO on esdevingué un pilar i referent indiscutible amb en Coll, l’Urda  i en Tínez.  Primer era guionista de les seves historietes però la col·laboració amb en Joaquim Buigas, director de la revista, acabà creant una parella indissociable i les pàgines més brillants del setmanari.

Lligat tota a seva vida a Barcelona, no va perdre l’interès per totes les informacions procedents de “Ses illes”  i fins i tot rebia l’Iris, un setmanari local de Ciutadella. D’aquest petit món mediterrani, en Benejam n’extreia la informació que després projectava a les seves historietes. I, com ell, la majoria de coautors del TBO. Per això, el TBO es un mirall de la societat catalana de postguerra, amb les seves pors i ignoràncies però també amb els seus valors i les seves aspiracions.  A més, la seva aportació mai caigué en la crueltat ni en la burla ingrata. Segurament perquè el somriure que els seus dibuixos aconseguien arrencar d’aquells anys tant grisos era un somriure conscient. El lector somreia perquè, entre altres coses, s’hi reconeixia.

Benejam va crear un estil propi i reconeixible i exercí una gran influència sobre molts dibuixants posteriors. La seva obra és un dels pilars fonamentals de l’anomenada Escola de Barcelona del còmic i, més concretament, de l’Escola del TBO. Alguns dels seus personatges arribaren  a ser conegudíssims i formen part de l’imaginari col·lectiu de les generacions que els van compartir: la Família Ulises, Melitón Pérez, Morcillón i Babali. Aquesta fama pot arribar a amagar l’enorme volum de la resta de la seva obra que signà tant amb el seu primer cognom com amb el segon (“Ferrer) o amb el pseudònim “Rino”.  Va morir a Barcelona, un diumenge del gener de 1975, als 85 anys i en família com havia viscut tota la seva vida.

Obra exposada