Benejam                                                                    Sortir

Eustaquio Morcillón y Babali 

En moltes historietes no tingueren títol de sèrie i en altres foren presentades discretament com "Aventuras de Eustaquio Morcillón" en un subtítol dessota de la cartela de la capçalera. En les primeres, no hi anava ni tant sols la cartela amb els perfils de les cares dels protagonistes però són els perfils de l'explorador blanc i del seu criat Babali els que donen uniformitat formal a la secció.

 

Les aventures es situen al continent africà i el motiu central acostuma a ser la cacera d'animals salvatges d'aquelles terres. Cal retrotreure's a les idees i costums socials de l'època per entendre les historietes que avui en dia segurament les titllaríem de "políticament incorrectes".  En aquella època, l'estat espanyol encara tenia les colònies africanes de Guinea i Sahaara a més de les illes Canàries i les ciutats de Ceuta i Melilla que actualment encara continuen lligades a Espanya. Per tant la iconografia africanista era familiar al públic. D'altra banda, la cacera i captura d'animals salvatges es presentava com una cosa "natural" en l'ordre social. També cal adonar-se de que moltes de les historietes pretenien la captura d'animals vius per destinar-los als zoològics. Encara hi ha la qüestió de la presentació de la població natural africana com a personatges incults i maldestres davant la superioritat de l'explorador blanc.  Aquesta també és una xacra de l'època i, malgrat que tot és dulcificat i banyat en inocència, en Benejam no deixa de caure en els mateixos "pecats" que l'Hergé, posem per cas.

 

L'explorador Eustaquio és un home de mitjana edat, rodanxó, fent honor al seu cognom ("Morcillón") i invariablement armat amb un fusell a l'espatlla. El seu criat Babali és un noiet jove, amb una certa tendència a la desobediència, al comportament impulsiu i al desconeixement de les conseqüències dels comportaments irreflexius en la "perillositat" dels ambients naturals. A més, la seva parla està trufada dels errors gramaticals i fonètics atribuïbles a qui ha après de manera incompleta una llengua estranya.

 

En general, les aventures estan formades per un conjunt de peripècies on les trampes més o menys enginyoses i les disfresses més o menys versemblants els permeten enfrontar la captura de cocodrils, lleons, girafes, estruços, goriles o lleopards, principalment. En general no són escenes ambientades en la selva sinó en el que podriem considerar la sabana africana.

La fesomia dels personatges evolucionà poc. Potser una mica més la del criat Babali que anà configurant-se amb una llavis més molsuts i un cap més pla i també una pell d'un negre pla, sense reflexes. El rostre de l'explorador se li esmolà una mica el nas i el salakof s'eixamplà d'ales i adquirí una cinta tot voltant.

 Dibuixos exposats: