Sabatés                                                                   Sortir

Dibuixant d'invents 

Va néixer a Llinars del Vallès, el 26 d’octubre de 1915. però va passar la major part de la seva vida a Gràcia i es considerava Gracienc d’adopció. Als 6 anys va començar els estudis al Col·legi dels Germans de La Salle on continuà estudiant fins graduar-se de pèrit mecànic. L’interès pel dibuix i la pintura li arribà molt aviat. Als 13 anys, ja havia fet algunes col·laboracions a les revistes “Cholito”, “Pocholo” i “Jordi”. I, segons explica la Rosa Segura a “Memorias secretas de una secretaria” el mateix Sabatés li referí que encara anava amb pantalons curts quan va oferir els seus dibuixos a la direcció del TBO. Sigui com sigui, els primers originals li publicaren el 1934. Abans havia fet unes historietes per a la revista de Radio Barcelona amb textos de Miret i protagonitzades per “Miliu”, personatge del programa que el mateix Miret i en Toresky feien a la ràdio. El 1935, entrà a  l’Editorial “El Gato Negro” dins el grup de la futura Bruguera.  Allí l’acollí en Joan Bruguera  que  el coneixia de La Salle on estudiaven tots dos i va publicar a les revistes  Calderilla,  Ja Ja, i  Shirley Temple

Després de l’aturada causada per l’aixecament militar de Franco i la Guerra Civil, en Ramon Sabatés reprèn la participació a les revistes i editorials que havien aconseguit sobreviure a la guerra i a la  repressió franquista.  El 1944 dibuixa per a Bruguera una sèrie de vuit quaderns amb el personatge del Capitán Microbio i cromos sobre contes clàssics com la Caputxeta  Vermella,  la  Blanca Neus  i  en Patufet. Acabada la guerra, a  la mateixa editorial, col·laborà a les revistes Pulgarcito y Tiovivo. També treballà a altres editorials com amb les historietes de La familia sulfamida per a Trampolín (revista viculada a Acció Católica) o les de Pepe el Gitanillo per a Florita d’Ediciones Cliper (després Hispano Americana) que es va exportar a América Llatina.

El 1943, també reprengué la feina al TBO on continuà prácticament fins el final. Hi dibuixà molts personatges que s’anaren adaptant a les  noves línies de la publicació com ara ”Casimiro Noteví agente del TBI” però la seva col·laboració estel·lar fou en una secció mítica de la publicació: “Els grans invents de TBO”. Aquesta secció s’havia anat gestant a partir de seccions pretérites a vegades sense títol i altres amb títols com  “Los Inventos Prácticos de TBO”, “Las ideas prácticas de TBO”, “Las grandes ideas de TBO” o “El profesor Franz de Copenhague”. Abans, l’havien portat dibuixants com NIT, Tínez, Benejam i Tur però fou en Sabatés qui la va consagrar. En part perquè n’arribà a dibuixar més de mil (des dels anys seixanta fins els vuitanta) i en part perquè la seva formació de pèrit mecànic donava suport verista a una imaginació desbocada. “Els grans invents de TBO” ha traspassat generacions  fins sedimentar al record dels lectors del TBO al costat  de la Família Ulisses o dels nàufrags d’en Coll.  La mateixa formació científica, en un to no tant descordat, el portà a publicar: “Tom juga amb 50 experiments de física” i els equivalents d’óptica, química i botànica ja que també era diplomat en Botànica Medicinal i, de fet, el seu darrer llibre (1995) fou “La salud por las plantas medicinales”. Una curiositat, és el “Llibre sonor” patentat per ell mateix i que incorporava diversos elements que en ser manipulats emetien sons relacionats amb les lectures (com ara trets de pistola,  motor de camió, pluja, o galop de cavall). També dibuixà nines retallables, algunes caminadores i tot. I encara es pot afegir que tenia bona formació lírica musical i era amic del gran tenor Hipólit Lázaro sobre el qual escrigué un llibre que publicà a la col·lecció “Gent nostra”.

Dibuixà per a editorials europees, nord-americanes i, fins i tot, japoneses i en diaris com “La Vanguardia” o el “Saturday Evening Post”. El 2001 exposà una colla d’originals que adquirí quasi totalment el Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i que l’any següent s’exposaren en un homenatge pel Saló del còmic de Barcelona.

Va morir als 87 anys, el 9 de gener de 2003, a Sant Just Desvern a la residència Nostra Senyora de Lorda, on va passar els últims  anys de vida al costat de la seva esposa, l’Enriqueta Hernáez.