Sabatés                                                                   Sortir

Grans Invents de TBO 

El profesor Franz de Copenhague i els grans invents de TBO són una de les seccions mítiques del TBO que ha transcendit més enllà dels seus lectors. La referència internacional més clara d'una secció equivalent són les historietes que publicà Rube Goldberg un altre dibuixant ninotaire amb formació enginyeril. Segons el mateix Sabatés, la secció d'invents del TBO neix del coneixement i visió que a la redacció van tenir d'una secció similar en una revista nord-europea. En les primeres èpoques, era el mateix Joaquim Buïgas (un dels tres editors del TBO junt amb Emili Viñas y Emília Estivill) qui feia quatre gargots sobre una idea a seguir i la passava a algún dels dibuixants de la revista per a que la desenvolupés. Cal dir que foren molts els dibuixants que la van tenir al seu càrrec. A més d'en Ramon Sabatés, foren en «Tínez» (Joan Martínez Buendía), en «Nit» (Joan Macias), en Louis Forton, en Josep Serra Massana, en Modest Méndez Álvarez, en Manuel Urda Marín, l'Alfred Opisso Cardona, en Maurice Cuvillier, en Marí Benejam Ferrer, en Francesc Tur Mahe i en Josep Maria Blanco Ibarz.

La secció va aparéixer a vegades sense nom i, a vegades, amb noms com “Los Inventos Prácticos de TBO”, “Las ideas prácticas de TBO”, “Las grandes ideas de TBO” o “El profesor Franz de Copenhague”. El mateix nom de Profesor Franz de Copenhague tingué un naixement tortuós. La presència d'una imatge de savi-inventor acompanyava a vegades la secció i a vegades no i també anava canviat la cara que feia el professor.

Quan va morir en Joaquim Buïgas, l'Emili Viñas va consolidar la secció amb tres mesures importants: li va assegurar la periodicitat setmanal, va triar una imatge definitiva per al professor Franz i va encomanar a en Ramón Sabatés que s'encarregués totalment de la secció tant fent els dibuixos com triant o pensant els "invents" que s'hi havien d'encabir. A partir d'aleshores, la secció es publicà ininterrompudament durant quasi 50 anys, de manera que s'integrà en l'imaginari col·lectiu de vàries generacions. Un "invent del TBO" era una referència popular per esmentar estris i qüestions on l'aparatositat de la tecnologia provocava la rialla. Al recull d'invents que feu Ediciones del Cotal l'escriptor Terenci Moix destacà que el nom de "Profesor Franz de Copenhague"  fou "una de les escasses vocacions europeïstes que es van permetre a l'Espanya franquista".

En Sabatés desenvolupà uns artilugis de tecnologia absolutament mecànica, a vegades amb components elèctrics però lluny de l'electrònica que gairebé ni s'albirava en el respirar social d'aquella època. Però ja hi incorporà la preocupació per resoldre alguns "problemes de la vida moderna", especialment els relatius al trànsit, als viatges i al desplaçament motoritzat. Un altre tret distintiu de la secció sota la mà d'en Sabatés és la inclusió de personatges estèticament més fins que la fan més atractiva i, a vegades, la inclusió d'escenografies tant del problema que s'intentava resoldre com de la "satisfactòria" solució.

Obra exposada: Tots els originals són executats a tinta xinesa i aquarel·la sobre paper.