Xavier Gosé                                                                   Sortir   

Neix el 12 de Juliol de 1876 a Alcalá de Henares, fill de Fortunata Rovira i Saavedra de família barcelonina i d’en Josep Antoni Gosé i Blàvia, pèrit agrònom lleidatà destinat a Madrid en raó de la seva pertinença al cos de topógrafs de l’Institut Geològic i Estadístic. Però al cap de pocs mesos la família torna a Barcelona. Quan en Xavier només té tres anys, mor el seu germà Manuel i, al cap de poc, també mor el seu pare. Aleshores, pren importància l’oncle Ramon, notari a Lleida, ciutat on sa mare acaba anant a viure i on Xavier Gosé va a visitar-la quan ja és instal·lat a París.

El curs 1894-95 es matricula a l'Escola de Llotja de Barcelona i comença a col·laborar a les revistes com L'Esquella de la Torratxa, Bar-celona Còmica, Quatre gats, La Saeta, Il·lus-tració Llevantina, Hispania o Madrid Cómico. El 1899 va a París i publica el primer dibuix a Le Rire. El 1900 ja fa la portada a Cocoricó i després a L’Assiette au beurre, Sans-Gêne, La Vie Illustré, La Contemporaine i Le Frou-frou. Després, s’afegeix a La Vie en Rose, Le temoin, La Vie Parisienne i a les muniqueses Jugend i Simplicissimus, a més de a llibres i revistes catalanes com Forma, Hispania, Pel i ploma, La il·lustració Catalana o La Il·lustració Artística.

La primera exposició la fa el 1899 als Quatre Gats. El 1903, és molt celebrada la que fa a la Sala Parés i el 1909 la de la Sala Vilches de Madrid ciutat on torna el 1910, a l'exposició d'art espanyol que després es repeteix a Mèxic amb motiu del centenari de la independència d’aquest país. El 1911 exposa a les Galeries Dalmau de Barcelona i a les Georges Petit de París, i el 1913 ho fa a la Philipon de Buenos Aires. També participa a l'Exposició d'Artistes Lleidatans de la festa major de Lleida de 1912, dissenyant-ne, a més, el cartell.

En Gosé arriba a la consagració de manera fulminant. A la majoria de revistes ocupa les portades i molt sovint les del primer número com en la que dirigeix Ruben Dario, “Mundial Magazine”. El predicament de Xavier Gosé com a creador d’una imatge femenina tremendament elegant i sofisticada el porta a “La Gazette de Bon Ton”, màxima expressió impresa del glamour de la moda francesa on és un dels dibuixants predilectes.

El 1914, amb la Primera Guerra Mundial i sentint-se malalt, torna a Catalunya i, el 15 de març de 1915, mor a Lleida de tuberculosi. El mateix any se li organitza una exposició pòstuma al Reial Cercle Artístic amb part del llegat que la seva mare donaria al Museu Morera de Lleida.

En Gosé dibuixà el París elegant però no era un dibuixant de modes. En Gosé era DIBUIXANT. No era pintor ni escultor ni ceramista ni moltes altres coses. Era dibuixant i punt. Possiblement el millor dibuixant català de tots els temps i un dels més bons que hi han hagut al món. Podia apropar-se a qualsevol tema i extreure’n un dibuix meravellós. Abordà els esports amb gràcia no igualada, es fixà en els automòbils que canviaven el món, dibuixà els barrets increïbles i les increïbles mirades femenines sota seu però també dibuixà contra les barbàries de la guerra i de la injustícia social. Els seus personatges potser paguen la penyora del nen que es quedà tant aviat sense germà i sense pare i tenen un aire de serenor no exempta de tristesa.

El seu traç supera en fluïdesa i elegància el d’en Ramon Casas o el d’en Toulouse-Lautrec. Les seves taques negres tenen la contundència de les tintes japoneses o de les constel·lacions mironianes. La continuïtat, la meravellosa continuïtat del traç d’en Gosé només és a l’abast dels elegits.  El dibuix és un art sincer, humil i sincer. És com la poesia: o blanc o negre. El llapis és fi com una agulla i àgil com un fuet. El llapis és un instrument de solista i la seva música és aspra o tendra als ulls, t’emociona o no t’emociona, t’atrau o no t’atrau. No hi ha terme mig. És la màgia del dibuixant. No tothom la té. En Xavier Gosé sí.

Obra original exposada >>>           Pochoirs  >>>