Joan Brull i Vinyoles    (Barcelona, 1863 - 1912)                                   Sortir

Va començar la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i, després, al taller d’en Simó Gómez. A continuació, feu una estada de cinc anys a París on fou alumne de Raphael Collin.

Els seus inicis són un reflex dels estils que se succeïren a l'últim terç del s. XIX. Les seves primers grans obres foren de temàtica històrica com les anomenades "Colom de Salamanca" i “La tonsura del rei Wamba” de grans dimensions, amb les figures de mida natural i amb la que als vint anys començà la seva activitat expositiva a la Sala Parés. Després, la influència del seu mestre Simó Gómez, el conduí cap una pintura realista (amb obres com “Després del treball” o "Nadal a Barcelona"). Però el seu sentimentalisme, que ja era perceptible en les primeres obres de formació, arribà a vertebrar-se plenament en la seva etapa de maduresa. En plena immersió modernista, les seves obres s’impregnen de malenconia, nostàlgia i tendresa. És l’època de “Ensomni”, “Safo”, “Misticisme” o “Idil·li”. En aquesta línia, cada vegada prenen més importància els personatges mitològics i onírics, sobretot els femenins. Per això, aquesta gran part de la seva obra es pot considerar clarament simbolista i un apart de les directrius i temàtiques modernismes imperants aleshores.

Al llarg de la seva vida, va exposar repetides vegades en sales de Barcelona, Madrid, París y Londres. També va trametre les seves obres a exposicions oficials tant estatals  com  estrangeres on fou premiat diverses vegades amb medalles i diplomes. Concretament, va obtenir una medalla de tercera classe i dues de segona en les espanyoles de 1892, 1897 i 1899, amb les obres “Rondalles de l'avi”, “Nadal” i “Les nimfes de l'ocàs”, respectivament. A l'Exposició Universal de París de 1899 va ser guardonat amb medalla de tercera classe. L'any 1896 va rebre la primera medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona gràcies a la seva obra “Ensomni”.

Es va relacionar amb diversos grups intel·lectuals de l'època, com el dels Quatre Gats, o el Cercle Artístic. També va fer amistat amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol. En base als seus extensos coneixements artístics, va treballar com a crític d'art a la revista Joventut i va ser nomenat Comanador de l'Ordre d'Alfons XII. En la seva etapa de maduresa, va obtenir gran fama i reconeixement del públic. La seva temàtica inclou tant el paisatge com les escenes costumistes i els retrats. Excel·lí en els de protagonistes infantils i adolescents, especialment els de noies tractades tant en aproximacions realistes com en les idealitzacions en forma de nimfes i fades. Es pot dir que la seva vida artística fou una lluita constant sota l’ideal del perfeccionament. Brull fou un pintor idealista que, malgrat mantenir el contacte amb la vida real, buscà entre vels ocults i somnis, la concreció del món immaterial.

Pòstumament, se li han dedicat tres exposicions monogràfiques a Catalunya: el 1924, el 1959 i el 2009 quan la Fundació Caixa Girona li dedicà una retrospectiva al centre Fontana d'Or amb unes 40 obres de l'autor.

                                                      Obra exposada  >>>>>