Joan
Brull i Vinyoles
Sortir
Joan
Brull i Vinyoles
Sortir
La temàtica de la seva obra inclou tant el paisatge com les escenes costumistes i els retrats. Excel·lí en els de protagonistes infantils i adolescents, especialment els de noies tractades tant en aproximacions realistes com en les idealitzacions en forma de nimfes i fades.
Els seus inicis són un reflex dels estils que se succeïren a l'últim terç del s. XIX. Després d’unes obres historicistes, la influència del seu mestre Simó Gómez, el conduí cap una pintura realista (amb obres com “Després del treball” o "El pesebre").
Però el seu sentimentalisme, que ja era perceptible des de les primeres obres de formació, arribà a vertebrar-se plenament en la seva etapa de maduresa. En plena immersió modernista les seves obres seves, s’impregnen de malenconia, nostàlgia i tendresa. És l’època de “Ensomni”, “Safo”, “Misticisme” o “Idil·li”. En aquesta línia, cada vegada prenen més importància els personatges mitològics i onírics, sobretot els femenins. Per això, aquesta gran part de la seva obra es pot considerar clarament simbolista i un apart de les directrius i temàtiques modernismes imperants aleshores.
Es pot dir que la seva vida artística fou una lluita constant sota l’ideal del perfeccionament. Brull fou un pintor idealista que, malgrat mantenir el contacte amb la vida real, buscà entre vels ocults i somnis, la concreció del món immaterial.
Obra exposada:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
