Sigrid, en principi apareix a la serie com filla de Ragmar Logbrodt, un pirata viking que lluita contra el Capità Trueno. Abans de morir, però, revela que Sigrid no és filla seva sino del rei Thorwald de Thule i que, per tant, ella ha lluitar per ser reina de la Illa de Thule i recuperar els cossos i el tresor dels seus pares que reposen a Winland.  Sigrid esdevé la dama del Capità, incorporant-se esporàdicament a les aventures que viuen amb en Crispín i en Goliatj. Tanmateix, en moltes altres ocasions, Sigrid resideix a la seva illa ocupant-se del seu bon govern. Malgrat que són una parella consolidada, en cap moment apareixen casats com seria d’esperar dels costums i moral de l’epoca i Sigrid conserva la seva independència i criteri, atenent als seus assumptes, sense subordinar-se a cap criteri masculí.

La historieta fa néixer el Capitán Trueno cap a l'any 1162 al nord de Catalunya, fill d’un noble feudal. Malgrat la seva nissaga, l’heroi manifesta una clara aversió cap al sistema feudal establert i, en canvi, mostra un desig d’aventures que el criden a abandonar les terres i possessions paternes.  El capità acaba cedint els drets feudals al seu germà petit i després de ser anomenat cavaller, parteix cap a l’anomenada Terra Santa, comandant un peti exèrcit sota les ordres de Ricard I d’Anglaterra l’anomenat Ricard Cor de Lleó  per participar en la gran aventura de l’època, la Tercera Croada proclamada pel Papa Gregori VII.

En Crispin es fill del Comte de Normandia i, en morir la seva mare, és encomanat al Capità i a Goliath. La primera apreciació és que el noi arribi a ser el patge o escuder del capità però les relacions personals són més riques de les que correspondria a aquest destí inicial perquè s’encreuen els protagonismes de Goliath i de Crispí davant del Capità de manera que entre ells dos hi ha tant una disputa com una col·laboració. Alhora, el jove Crispín adquireix més i atractiu per a les noies joves i més protagonisme en les aventures a mesura que avança el temps fins arribar a protagonitzar-ne algunes individualment.

En Goliath s’introdueix en la historieta com a conseqüència de la primera escomesa del capità Trueno contra un sarraí. El sarraí en qüestió resulta ser en Goliath que anava disfressat i que havia perdut pare i germans a mans dels musulmans. Un cop aclarit l’error, decideix seguir el capità cap a Terra Santa a lluitar en la Croada. En Goliath resulta un golafre, un enamorador de mosses robustes i un lluitador decidit que prefereix l’ús de la força a les subtileses de les arts inclosa l’estratègia militar. És el clàssic contrapunt innocent i rústic a la intel·ligència i reflexivitat de l’heroi principal.