Ricard Opisso                                                                   Sortir   

(Tarragona, 1880 – Barcelona, 1966). De molt  jove li desvetllà vocació artística la  selecta col·lecció de pintures del seu avi Felip. Fou  autodidacta i va aprendre  sol a dibuixar, sense anar mai a cap  classe  malgrat ser descendent del director de l’Escola de Belles Arts, Pere Pau Montaña, i nebot del pintor Emili Sala. Durant uns anys va treballar com a delineant al costat de l’arquitecte Gaudí a les obres de la Sagrada Família. Mentre, estudiava del natural prenent apunts de tipus, figures i escenes que, més tard, li van servir per a la publicació de les seves pàgines costumistes en setmanaris i revistes barcelonines. Quan encara era quasi un adolescent va formar part del grup innovador “Els Quatre Gats” que amb el temps evocaria en múltiples dibuixos essent amic de tots els seus components i, en particular, de Pau Ruiz Picasso.

Va anar a París amb l’afany d’ampliar els seus coneixements i allí ben aviat es feu  conèixer per les escenes d’ambient que va dibuixar del bosc de Bolonya, de les Tulleries, dels boulevards i d’altres llocs parisencs. La seva col·laboració va ser sol·licitada pels setmanaris de la capital, entre els quals  “Le Rire”, “Le Frou-Frou” i “Fantasio”. Mentre, enviava dibuixos als setmanaris barcelonins “Cu-cut” i “L’es-quella de la Torratxa”.

Un cop va tornar a Barcelona, cultivà el dibuix en tots els gèneres, il·lustrant innombrables obres recreatives i instructives, contes, novel·les, setmanaris infantils, historietes, almanacs, anuncis, auques, revistes galants, etc., signant alguns cops amb el pseudònim “Bigre”.

També realitzà alguns ex-libris i va col·laborar en gran nombre de revistes espanyoles i estrangeres, entre les quals “TBO”, “Hojas selectas”, “Mi revista”, “Lecturas”, “La ilustración artística”, “Review of Review” (Nova York), etc. Es pot afirmar que era rara la revista barcelonina del seu temps que no hagué publicat o reproduït algun dels seus dibuixos.

Fi observador de tipus i costums populars, sabé fixar diversos aspectes de l’ambient barceloní  i, sobretot, aquelles simpàtiques multituds tant popularitzades amb les que va obtenir grans èxits, tant en les seves exposicions individuals en diferents sales barcelonines com  en diverses publicacions, ràpidament exhaurides entre les que destaca l’àlbum “Barcelona”.

Els dibuixos de multituds són una veritable creació d’un gènere dibuixístic d’escenes complexes,  amb grups de gent, en reunió, feinejant, jugant, conversant o enredant;  tot un seguit de personatges minuciosament caracteritzats i relacions detallades. Després va deixar el costumisme per dedicar-se al dibuix animalístic, sobretot de gossos i cavalls, amb moltes escenes d’hipòdrom amb parelles elegants i noies que protagonitzaven el contrast de sem­pre entre la presència animal i la jove bellesa femenina per la que sempre mos­trà debilitat i que mai va estrafer en els seus dibuixos.

A més d’exposar quasi anual­ment  a Bar­celona, on també participà en moltes col·lectives i certàmens, va concór­rer a alguns dels celebrats a Madrid, París, Buenos Aires, Mèxic i Estats Units, havent estat en tots ells distingit i premiat. Obres seves figuren en moltíssimes col·leccions particulars i museus tant de Barcelona com de moltes altres poblacions.

Tot i que n’han quedat exemples notables, va prac­ticar poc la pintura a l’oli. Les eines preferides d’Opisso són els llapis, les plo­mes, la tinta, l’aquarel·la i el gouache. Amb elles, els seus dibuixos tenen la precisió i el detall que permeten la lectura de les infinites situacions i facècies represen­ta­des. I, malgrat la precisió i el detall, la composició respira un aire de facilitat i de frescor dificilíssim d’aconseguir si no és per la mà d’un artista ex­traordinari.

Opisso era un gran dibuixant que assolí la maduresa artística molt jove però que trobà el seu lloc com a dibuixant hu­morís­tic. En aquest camp produí una obra molt original, mostra d'un món personal i sor­neguer que l’identifica perfectament. La il·lustració catalana sense els dibuixos d'Opisso, sense les seves «multituds», les seves noies, els seus gossos i cavalls i les seves escenes de París, Barcelona o Sitges restaria disminuïda, empobrida.

Per això, pot dir-se que fou el dibuixant que va gaudir, i encara gaudeix, de més popularitat no només a Barcelona sinó a tota Catalunya.

Obra original exposada >>>           Publicacions  >>>