Història de l'aquarel·la                                             Retrocedir


 

La pintura a l'aigua té una existència paral·lela a l'ús del paper. Va començar a la Xina amb les aigüades a la tinta de la mà dels cal·lígrafs i dibuixants i va ser introduïda al nostre País pels àrabs cap al s. XII.

Al Renaixement, l'italià Raffaello Sanzio i l'alemany Albrecht Dürer hi van excel·lir. Posteriorment, Rembrant o Goya van executar aiguades meravelloses a una o dues tintes però va ser l'anglès William Turner  qui va elevar l'aquarel·la a una tècnica plena de lluminositat i espontaneïtat rescatant-la de la servitud de l'acoloriment de gravats a la que havia estat molt temps relegada.

 

 

 

 

A l'entrada de la modernitat, l'aquarel·la va ser molt apreciada pels impressionistes i per tots els moviments d'avantguarda del s. XX:  August Rodin, Vassily Kandinsky, Egon Schiele, Emil Nolde, Paul Klee. A partir de la meitat del s. XX, torna a posar-se de moda en mans de Raoul Dufy, Jean Bazaine, Maurice Estève, Zao Wou-Ki o Pierre Risch.

A casa nostra, després de les primoroses obres del s. XIX amb meravelles de Marià Fortuny, Ramón Tusquets, Achille Battistuzzi o Josep Tapiró, el s. XX va presenciar una autèntica renovació de la tècnica amb noms de primer nivell com Ceferí Olivé, Frederic Lloveras, Guillem Fresquet o Manuel Bordallo.

Més enllà dels aquarel·listes especialitzats, grans pinzells hi han dedicat atenció en un moment o altre. Per això, en aquesta mostra incloem obres de Francesc Gimeno, Modest Urgell, Dionís Baixeres, Arcadi Mas i Fondevila, Emili Grau Sala, Josep Amat, Josep Sunyer o Pere Pruna, entre molts altres