Coll                                                                   Sortir

La vida d'un dibuixant en temps difícils 

Va néixer a Barcelona, l’any 1924 en plena dictadura de Primo de Rivera. quan el govern clausurava l’Ateneu de Madrid i desterrava a Unamuno, quan a París se celebraven els Jocs Olímpics i a Catalunya, s’inaugurava l’emissora de Radio Barcelona. El 1936, en començar Franco la Guerra Civil, en Josep Coll tenia 12 anys i el seu pare que era paleta el va posar a treballar en les feines d’una pedrera. Malgrat tot continuà els seus estudis i, després, encara va continuar-los a l’Escola Industrial en l’especialitat de mecànica i a l’Escola d’Arts i Oficis en l’especialitat de delineació.

Els estudis van augmentar la seva inclinació pel dibuix i al cap d’uns anys es presentà a diverses revistes. Els seus dibuixos van ser ben acollits i es començaren a publicar però l’època i el país eren els que eren i la Barcelona de postguerra no pagava bé als dibuixants, per bons que fossin. Per això, continuà treballant de paleta que era una feina que li venia de família i coneixia molt bé i deixà el dibuix com una ocupació secundària.

El 1946 apareixen els seus primers dibuixos a Chispa i, més tard, a Mundo Infantil, PBT, KKO, Pocholo, Nicolas, Timoteo i La Risa.  El 1948 ja havia acabat la mili i es presentà amb una carpeta d’originals a la redacció del TBO. El seu director, en Joaquim Buigas, li comprà la carpeta sencera i l’encoratjà de cara al futur. Tot i això, hauria de passar un any per a que li sortís publicada al TBO la primera historieta. A partir d’aquest 1949, en Buigas començà a fer-li encàrrecs cada cop més importants que l’obligaren a deixar la feina de paleta que fins aleshores alternava amb la de dibuixant. Al TBO tindria una etapa de forta influència d’en Benejam però arribaria a trobar un estil personal i inconfusible, Al llarg d'aquests anys, a més de treballar per al TBO, publicà per a d'altres revistes en català, com Tururut o L'Infantil.

Pels anys cinquanta i sobretot pels seixanta, el mercat de les revistes infantils va ser dominat per l’editorial Bruguera amb uns dibuixants i un humor no tant blanc que van desplaçar el TBO de la primera posició. Tot això feia que els guanys econòmics al TBO no creixessin al ritme que creixia el cost de la vida i   el 1964, prengué la decisió de deixar la feina de dibuixant i retornar a l'ofici de paleta en el que era molt considerat i en el que es guanyava la vida més dignament que amb el llàpis a la mà. Al TBO van continuar sortint historietes seves però eren reedicions o algunes inèdites que formaven part del fons de l’editorial.

Als anys setenta, retornà a un TBO que ja havia entrat en crisi. Però, en aquest retorn, en Coll no trobà el seu camí i es desmoralitzà fins abandonar la revista definitivament i, quasi també, el dibuix. Els anys següents, rebutjà diverses ofertes per retornar. El 1981 publicà en alguna revista i pel 1982, el II Saló del Còmic de Barcelona li reté un merescudíssim homenatge. El  mateix 1982 acceptà dibuixar a la revista Cairo, en una època de resorgiment i reorientació del còmic. Finalment, el 1984 apareix el recull “De Coll a Coll” en forma de publicació  d’autor.

Però aquests petits passos de retorn al món del llàpis i el paper no van ser suficients per superar els fantasmes interiors i la seva insatisfacció. Inesperadament, el 14 de juliol de 1984 el van trobar mort a casa seva, a Barcelona. Era l’any dels Jocs Olímpics a Los Ángeles mentre a Catalunya,  en Jordi Pujol obtenia la primera de les seves majories absolutes i mentre encara tornaven diversos polítics i intelectuals de l’exil·li franquista. 

En Coll ha estat un dels millors dibuixants ninotaires de totes les èpoques. Per a molts, simplement el millor, el veritable “geni” de l’escola de Barcelona.