"El pare pedaç" és un conjunt de 12 làmines que en Bon publicà el 1953. Aquestes làmines eren realitzades pel procediment de gravat a una sola tinta negra i posteriorment il·luminades a l'aquarel·la a la manera dels "pochoirs" divulgats per les revistes franceses d'elite. Són làmines que recorden les antigues auques fins i tot estilísticament, com si osin xil·lografies.

El pare pedaç Bon retrata el seu univers familiar i la seva pràctica artística quotidiana, especialment com ambdues activitats es juxtaposen i interfereixen amb especial atenció a la presència dels seus fills. A vegades tenen un caire agredolç molt impregnat de la societat de la postguerra espanyola d'aquells anys però sempre són escenes enriquides des del tremp vital de l'autor en plena pràctica de l'ofici de pare.

Molt probablement, el títol que agrupa les làmines és recollit d'una obra del periodista i dramaturg Pompeu Crehuet i Pardas (Barcelona, 1881 - 1941) va ser un autor dramàtic i periodista català. Aquesta obra, "El pare pedaç" era una comèdia en quatre actes, amb pròleg i epíleg, i fou estrenada al Gran Teatre Espanyol de Barcelona, el 18 de gener de 1924.